Trump perd públic però no es desinfla
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Susanna Oliveira, Toni Romero, Toni Brosa, Dolors Bellés, Teresa Márquez, Anna Serrano, Núria Astorch i Maria Palau.
Més enllà del que proclama el seu aparell propagandístic, la detenció i processament de l’expresident dels Estats Units Donald Trump, per una llarga llista de presumptes delictes, no l’afavoreix gens de cares a una possible reelecció. No hi ha cap precedent semblant a la humiliació per la qual està passant el magnat republicà, encara que sigui tot un especialista a treure rendiment mediàtic de situacions similars i encara que això l’ajudi a obtenir la nominació. La posada en escena del seu desplaçament, primer a Nova York i després fins al jutjat, buscava un bany de masses que no s’ha produït i que ha posat en evidència que el poder de convocatòria del controvertit polític ha decaigut. Aquesta vegada els seguidors han estat quatre gats i, en canvi, s’han organitzat concentracions alternatives de ciutadans en contra seu, que han perdut la por a manifestar-se obertament, encara que això pugui acabar amb actes de violència per part dels fanàtics partidaris de l’expresident.
Com sempre Trump es presenta com a màrtir d’un sistema que potser les darreres dècades no ha sabut donar resposta adequada a les demandes de la classe mitjana, però precisament ell representa els sectors més privilegiats de la societat, els que després de la pandèmia i els preus disparats no han fet res més que augmentar els beneficis. Per què, doncs, un perfil així encara té predicament a l’Amèrica desencantada? Cal remuntar-se a l’època de Ronald Reagan, del qual Trump s’ha declarat ferm admirador, quan des de l’administració es va apostar per un model que consisteix a perdonar impostos als rics i a desmantellar l’estat del benestar, a costa d’empobrir la gent, sempre buscant enemics exteriors, ja fossin soviètics, afganesos o iraquians. La diferència és que Trump els enemics els ha anat a buscar a l’interior mateix dels Estats Units, ideològicament identificats a l’entorn d’un Partit Demòcrata que considera corrupte i classista. Això sí, sense confrontar cap programa electoral perquè les propostes trumpistes es limiten a restringir les llibertats i perseguir els immigrants. Un model que allà ja ha governat i aspira a repetir-ho, i que aquí truca a les portes.