El CEO i les dues cares de l’independentisme
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Anna Serrano, Dolors Bellés, Teresa Márquez i Maria Palau.
De l’onada del CEO que s’acaba de fer pública se n’ha volgut destacar el lideratge del PSC i el retrocés d’ERC. Tot depèn de quina referència es prengui, perquè si bé els socialistes incrementarien el nombre de diputats respecte a la composició actual del Parlament fins a ser la primera força i els republicans en perdrien, si els resultats es comparen amb l’anterior baròmetre el que es dibuixa és una lleu tendència a la baixa de tots dos. Passa també amb Junts, que tot i que perdria escons respecte a les últimes eleccions, recupera terreny clarament en relació amb l’onada anterior. Tampoc es pot passar per alt que les forces que el CEO detecta com a capaces d’aglutinar vot entre la franja d’indecisos són justament el PSC i ERC, percebuts com a eines útils per orientar cap a la gestió l’acció de govern en temps d’escassa substància en el debat nacional i d’ínfims estímuls positius des dels partits independentistes. Prenent les forquilles per la zona mitjana, ERC, Junts i la CUP no sumarien i, a mesura que s’acostin les eleccions, totes tres formacions hauran d’aclarir si en porten alguna de cap per revertir aquesta situació, sempre que no sigui massa tard.
El suport a la independència proporciona des de fa diverses onades una imatge gairebé congelada, interpretada des de l’espanyolisme com una derrota de l’independentisme, sense cap intenció d’aprofundir-hi. Més aviat és tot el contrari. Si bé el 50% dels catalans declaren que votarien no en un referèndum, que el 43% –un punt més que en l’estudi anterior– es mantingui fidel al sí demostra com n’és de sòlid el suport a un estat propi. Sense referèndum a l’horitzó –amb un demolidor 77% que el reclama–, amb una taula de negociació desmantellada ‘sine die’ i amb el desgast de les desavinences i retrets entre els tres actors de l’independentisme parlamentari, que el suport a la independència no hagi retrocedit a valors de temps pretèrits és símptoma que les arrels són profundes i que en el moment que emergeixi una figura o un element que recuperi la iniciativa, els blocs es mouran, el 7% que ara no es decanta ho haurà de fer i el sí podrà aspirar de nou a ser guanyador.