L’APUNT
El xou permanent
El circ de la Kings League m’ha recordat que no només el futbol pot ser un xou permanent, sinó que tot plegat s’està convertint en un teatre del bo. La societat demana estímuls, diuen. Però, sobretot, tractar les coses importants de debò. Doncs apa: cartes màgiques i bajanades al futbol, Sálvame, Isla de las Tentaciones, discutir tot el dia de la senyora Ana Obregón, de la mona de Pasqua “racista”, de les paraules “poc idònies” de Rold Dahl i Agatha Christie i de la necessària cultura de la cancel·lació. La societat viu endormiscada, o la volen endormiscada, distreta, pendent d’estímuls, agafada a anècdotes sense solta ni volta. Després, no hi ha qui surti al carrer a manifestar-se. La revolució permanent de Trotski s’ha demostrat que no funciona. El que va bé és el xou permanent.