L’equilibri de la pau a Irlanda del Nord
L’editorial d’avui ha estat debatut per Susanna Oliveira, Toni Romero, Dolors Bellés, Anna Serrano, Maria Palau, Teresa Márquez i Francesc Espiga.
El 10 d’abril del 1998 es van signar els acords de pau d’Irlanda del Nord, coneguts com els acords de Divendres Sant, perquè es van rubricar en aquesta data de Pasqua al castell de Stormont, a Belfast. Un acord històric que articulava una pau al territori que semblava impossible i que posava fi a un conflicte armat que s’havia allargat durant 30 anys i havia causat 3.700 morts. Vint-i-cinc anys després d’aquell acord, aconseguit gràcies a un esforç col·lectiu de les dues comunitats implicades –els protestants partidaris de la unió amb la Gran Bretanya i els catòlics que defensen la independència i la unificació amb la República d’Irlanda–, la robusta fragilitat del pacte continua marcant la vida a Irlanda del Nord. Els acords no han suprimit la profunda divisió entre unionistes i republicans irlandesos i la pau al territori no ha abandonat mai la corda fluixa sobre la qual es manté. Irlanda del Nord commemorarà aquell històric acord sota l’alerta policial d’un possible atemptat d’alguna de les escissions de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i el bloqueig que mantenen per formar govern des de fa un any els unionistes del DUP, el partit que lidera Jeffrey Donaldson, l’home que aquell 1998 va abandonar les negociacions a Stormont, i el seu partit –aleshores l’UUP– després que el cap de files de la formació, David Trimble, signés els acords amb la mediació del president dels EUA Bill Clinton.
El Sinn Féin va aconseguir fa un any una victòria històrica i es va convertir en el primer partit republicà que assumia el poder, però en virtut dels acords del 1998 les dues comunitats han de compartir govern. Un equilibri constant que obliga a l’entesa per no perdre aquella pau pactada fa 25 anys. L’unionista Donaldson és de moment l’escull perquè Michelle O’Neill, filla d’un ex-pres de l’IRA, assumeixi el càrrec de ministre principal. Els acords del ‘Brexit’ en són suposadament la causa, però la victòria del Sinn Féin posa rumb a un possible referèndum d’autodeterminació de reunificació que fins ara no s’havia vist com una possibilitat real. La pau continua a la corda fluixa i no es podrà construir sobre la renúncia o la imposició de l’‘statu quo’ sinó a partir del respecte de la voluntat de la majoria de la ciutadania.