A la tres
Destruir per construir
Aquests dies es pot veure una magnífica exposició a La Mercè de Girona del periodista Miquel Riera sobre com el ciment ha fet malbé la Costa Brava. Monstres d’apartaments que han ocupat espais naturals amb un únic objectiu: que a l’estiu s’omplin de visitants que hi deixin calerons. La resta de l’any, edificis buits i pobles pràcticament fantasma. Si fos una cosa de l’època franquista, es podria pensar que simplement no tenien la sensibilitat que hauria calgut i que el Desarrollismo ho va envestir tot. Que avui en dia no es cometrien atrocitats com l’edifici Delta Muga d’Empuriabrava, per exemple. Però és que això no és així. Avui dia es continuen permetent autèntics atemptats. Protestes per la construcció d’edificis de luxe a la Pineda d’en Gori de Palamós, tala indiscriminada d’arbres a cala Xelida o la pèrdua d’espai a sa Guarda. Coses que continuen passant avui dia. El govern té fil a l’agulla al pla director que hauria de posar seny a tot plegat, però mentrestant la voràgine de l’especulació continua fent de les seves. S’han pogut salvar espais, és cert. Com la platja de Castell, on fa vint anys s’hi volien fer centenars d’apartaments.
Això no és exclusiu de la Costa Brava. Al Maresme, el Garraf, el Barcelonès i a tota la costa tarragonina ha passat exactament el mateix. L’informe A tota costa de Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat assenyala que el litoral català presenta un 26% de degradació del territori, el més alt de tot l’Estat espanyol. Els ajuntaments s’esforcen a vendre la sostenibilitat o la necessitat de reciclar i respectar el medi ambient, però d’altra banda són els qui concedeixen les llicències per construir. Amb el beneplàcit de les altres administracions. I tampoc és que passi només a la costa. Quants municipis catalans que enarboren l’ecologisme han urbanitzat espais per convertir-los en camps amb voreres? Si no hi ha un canvi de mentalitat real i se segueix permetent destruir el medi per construir, aviat no hi haurà res a protegir.