A l’Iran sí que hi ha notícia

Que l’ambaixadora suïssa a l’Iran es passegi per la ciutat sagrada de Qom coberta amb xador mentre tantes dones són detingudes pel fet de reclamar el seu dret a vestir sense imposicions i que un ministre dels aiatol·làs justifiqui les seves actuacions davant de les Nacions Unides, fa témer que Occident no tingui del tot clara la naturalesa de la República Islàmica o que hi hagi interessos en joc per emblanquinar-la. Ho diu l’activista Reza Khandan a punt d’entrar a la presó: sis anys perquè lluïa una xapa contra el vel obligatori, que vol dir atemptar contra la seguretat nacional. Khandan està casat amb l’advocada Nasrin Sotoudeh, condemnada a 38 anys i a 148 fuetades perquè representava, entre altres, Narges Hosseini, que el 2018 es va treure el mocador en públic, que vol dir fomentar la prostitució. I té raó en denunciar-ho perquè en les últimes setmanes el ressò de les protestes contra el règim disminueix als carrers –per la duresa de la repressió– i als mitjans de comunicació. Però hi ha notícia. Ryma Sheermohammadi, divulgadora cultural resident a Barcelona, informa sobre la situació de les dones: càmeres de vigilància, retirades de passaports, enverinaments, tortures, violacions i trets als ulls; també sobre l’acarnissament contra els seguidors del bahaisme i tots els defensors dels drets humans. La urpada de la bèstia ferida de mort? Sí, segons Khandan: “Quan la nit cau els edificis parlen, se senten consignes des de les finestres i els balcons, la teocràcia està acabada, és qüestió de temps que l’oposició s’organitzi. Esperem que Occident estigui al costat del poble.”