El voraviu
Fotre’ns del sagrat!
Sigui la Verge del Rocío o siguin els “Judes” Puigdemont, Comín i Ponsatí
Si heu resseguit marges i margeneres, com faig jo cada any per aquestes dates, haureu pogut petar quatre espàrrecs. No se’n fan bons manats, i encara menys una garba, com quasi sempre en trobàvem amb l’àvia Neus. Però per fer una truita, sí. La sequera també fa estralls en les petites devocions. Són pocs i escarransits, aquest any. Ja feia uns dies que donava un cop d’ull al bosc quan sortia a caminar i ho continuaré fent després de la Resurrecció. No en podré congelar, com altres anys, però hauré gaudit com tota la vida d’aquesta arrancada primaveral en què la gastronomia excel·leix: un bon plat de faves ofegades (amb botifarra negra, cansalada i marduix) un parell de repassos a la setmana i un parell de repassos amb truita d’espàrrecs. Això és el que m’assenyala realment que ha entrat la primavera. L’hivern és en retirada, per més que els dies a venir han de tornar a mostrar que quan la candelera ha plorat l’hivern no ha marxat. Si ho diuen deu ser així, però li queda un telenotícies. El que ens espera a la primavera resultarà prou galdós si no plou. De moment els devots de la Verge del Rocío trinen amb TV3 i trinen els devots que no ens fotem de les devocions amb la crema a Alfaro (Rioja) dels “Judes” Puigdemont, Comín i Ponsatí al costat de cent “Judes” més, com fan cada any el Diumenge de Resurrecció. Tan sa que és i tan que costa fotre'ns del mort i de qui el vetlla, i fotre’ns del més sagrat!