Resultadisme

La victòria per la mínima del Barça davant d'un rival menor com el Celtic de Glasgow i la derrota per la mínima del Madrid al camp de la Roma han provocat durant la setmana un nou brot d'optimisme blaugrana. El diagnòstic, escoltant les tertúlies i llegint els articulistes de renom, és que el Barça millora i el Madrid empitjora.

Som a febrer i el resultadisme s'ha instal·lat a Can Barça. A hores d'ara el que importa és guanyar un títol i la Copa del Rei torna a semblar poca cosa després de "l'exhibició" de l'equip a Escòcia. L'ambició creix i res com un rival feble i acomplexat per alimentar-la. Després de mesos jugant malament, el partit de dimecres va recordar un passat recent, només fa dos anys, en què era un plaer veure jugar l'equip. L'associació d'idees s'imposa: el Barça serà un equip guanyador quan torni a jugar bon futbol.

Dimecres, un rival menor va fer dos gols al Barça. Un rival que no pressionava. Ara el risc de l'equip és caure, per enèssima vegada en els dos últims anys, en l'autocomplaença. Per als que ens agrada el futbol, jugui qui jugui, l'important del partit de dimarts no va ser el resultat sinó el joc. Si volen, que mirin el marcador els jugadors,
el tècnic, el club. Als que ens agrada el futbol estrictament com a esport, mirem estrictament el que passa sobre el camp. El resultadisme el deixem pels altres, que, per cert, sembla que són majoria.