Humor, ofenses i ideologia
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Irene Casellas, Sara Muñoz, Lluís Simon, Ure Comas, Xevi Masachs i Dolors Bellés
La repercussió del gag del programa ‘Està passant’ de TV3 amb la humorista Judit Martín caracteritzada de Mare de Déu del Rocío s’ha sobredimensionat de manera tan interessada que s’ha convertit en motiu de linxament contra el programa, contra la cadena pública i, per extensió, contra tothom qui s’aproxima als programes d’humor amb la intenció de trobar-hi ironia, crítica àcida i transgressió per riure de tot sense que la incomoditat dels al·ludits representi un motiu d’autocensura. Donar per bo que els límits dels espais d’humor són els de l’ofensa és una trampa que volen imposar els pretesament ofesos. Els límits de l’humor han de ser els mateixos que els de qualsevol altra expressió, els del Codi Penal, i encara interpretat de manera adequada al seu registre comunicatiu. La funció de l’humor no és ponderar. Cal més capacitat d’encaixar i menys escarafalls amb intenció electoralista. En vista d’algunes proclames maximalistes sembla que els autoritzats a tenir la pell fina quan són objecte de sàtira siguin únicament els que s’han passat la vida rient amb el reguitzell d’estereotips de sempre sobre catalans. Ara ha estat el Rocío i abans, la Moreneta. Com quan toca el rebre a tots els colors de l’arc parlamentari. Que un exmagistrat com l’actual ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, hagi caigut en la trampa i hagi opinat sobre la qüestió tot i admetre que no ha vist el gag és d’una lleugeresa imperdonable en un home de lleis i delata que, davant l’oportunitat de carregar contra elements de la identitat catalana que els incomoden, es posen d’acord i tot s’hi val.
L’altra fal·làcia interessada és que els mitjans públics s’han d’abstenir de fer segons què. És a dir, que no poden programar determinats espais per no córrer el risc que algun guionista s’animi i s’hagin de tallar caps, com va passar amb el desmantellament de l’equip del nocturn ‘Zona Franca’ no fa ni tres mesos també a TV3. Rere aquesta intenció s’hi amaga l’interès ideològic per deixar Catalunya sense mitjans públics o buidar-los fins a la trivialitat. Els mitjans públics no han de censurar, tan sols han de garantir la pluralitat en tots els seus espais.