Opinió

A la tres

La llengua del dalai-lama

“Els sentiments religiosos són respectables, però no pas més que els no religiosos, i no estan blindats ni a la crítica ni a l’humor

Els jerarques religiosos tenen la pell tan fina que no us estranyi que el dalai-lama acabi demandant als tribunals el pobre nen per danys i perjudicis per haver-lo fet quedar malament davant d’una audiència milionària, en lloc de respondre manyac a la seva salivera afectiva. Com més poderosos són, sacerdots i presumptes divinitats, més greixada tenen la maquinària defensiva per a casos com aquest, per això ja s’han afanyat a sortir entesos que ens han recordat la nostra ignorància en els costums dels tibetans, segons sembla molt donats a fer llengots per mostrar simpatia i cordialitat. La mateixa nota de disculpa del vell enganxifós subratlla que és molt de la broma i que sovint té sortides com aquesta amb la mainada perquè en el fons és un nen entremaliat. Segurament es devia petar de riure també cada vegada que li arribaven denúncies de víctimes de presumptes abusos per part de monjos, només així s’explica que el 2018, durant un viatge a Holanda, reconegués que tot i estar-ne al cas des de feia tres dècades no havia fet res al respecte. En això canvien les túniques i les litúrgies, però pel que fa a l’Església catòlica, el patró ha estat durant molt de temps exactament el mateix: mirar cap a un altre lama. Això sí, és curiosa la mandra pacient amb què sempre reaccionen davant indicis d’abusos interns i la celeritat i l’agror amb què, en canvi, responen a les crítiques externes. La polèmica pel gag de l’”Està passant” sobre la Verge del Rocío, l’ha precedit una llarga llista de casos que han acabat al jutjat: el cantant Javier Krahe per haver cuinat un Santcrist, l’humorista Leo Bassi per haver-se disfressat de papa, l’actor Willy Toledo per haver-se cagat en Déu i la Verge, les responsables de la Procesión del Coño Insumiso, els Joglars pel Teledeum... Tots ells demandats per atemptar contra els sentiments religiosos. El seixanta per cent dels joves d’entre 18 i 34 anys ja no es consideren religiosos, segons les estadístiques reflectides per aquest diari. Qui protegeix els sentiments d’aquesta majoria, cada vegada que hi ha un atac religiós a la llibertat d’expressió?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.