Procreació responsable

Segurament estic a punt de ficar-me en un merder, però malgrat el risc de patir rèpliques basades en apriorismes i demagògies, comentaré amb molt de respecte i la mateixa dosi de preocupació una imatge que he viscut repetida en pocs dies a la capital de la Garrotxa que no deu tenir res de singular.

Divendres vaig anar a la farmàcia de guàrdia i, estret com era el pas, gairebé no hi entro. Soc poc tafanera, però l’inconvenient em va fer adonar de la persona que el causava. Una noia africana ocupava el passadís amb la seva mainada: quatre criatures escalonades d’entre els pocs mesos i els sis anys. Vaig haver de fer números per assimilar-ho perquè la mare no en tindria gaires més de vint. No em negareu que en la nostra societat sobta d’algú tan jove. Doncs la que devia estar allunyada de la realitat era jo, perquè dissabte passejant pel parc Nou es va repetir l’escena amb una persona d’edat semblant, i diumenge quan tornava cap a casa em vaig creuar amb una postadolescent que en portava tres i una gran panxa. Tants casos seguits em van alarmar de debò. Amb les dificultats que planteja el cost de la pròpia vida, no diguem ja noves vides, com es pot assumir a una edat juvenil aquesta procreació múltiple? Els serveis socials, ho he preguntat, compleixen la tasca de recomanar prudència i moderació pel bé comú i també el propi, amb èxit escàs. Per altra banda, la paradoxa està servida si quan no sabem ni com pagar les pensions no es legisla sobre la base de l’emergència sostenible posant un topall a la natalitat. Més aviat es fa el contrari. Imaginem ara que es disposa d’una situació sanejada econòmicament, com podria ser. És ètic carregar el nostre planeta, exhaust i gastat, amb tants nous éssers humans? Darrerament sembla que el món s’ensorra perquè una sola dona de 68 anys ha tingut descendència per gestació subrogada, però a mi em preocupa més aquesta casuística silenciosa i albiro que freqüent, que va fent forat a poc a poc. El debat de la procreació responsable i realista en termes quantitatius el trobo una necessitat. I les parelles que pel motiu que sigui encara opten per la família nombrosa, tant de bo puguin fer dels seus vailets homes i dones que sumin per aconseguir el benestar social. Per a algunes serà heroic i aplaudeixo sincerament les qui ho assoleixin.