Ductilitat ‘versus’ rigidesa

Ningú no pot negar que la humanitat es confronta a immensos desafiaments com ara l’esgotament dels recursos fòssils i el col·lapse climàtic amb conseqüències desconegudes per a la biosfera. El diagnòstic i pronòstic que fan les patums de l’ecologia radical no és en debades. Cal escoltar-los atentament i no descartar-los de manera apriorística. Per fer-hi front, però, caldrà integrar millor totes aquestes dades científiques en la nostra lògica econòmica i incentivar una profunda conversió des de l’àmbit microcòsmic (el jo), fins al macrocòsmic (el sistema).

Davant l’immens desafiament, cal que la humanitat faci un esforç d’extraordinària adaptació que la portarà a canviar, profundament, el seu sistema econòmic, el seu model de civilització. Aquest desafiament només podrà ésser superat per societats dinàmiques, imaginatives, aptes per a les revolucions i preocupades pel futur. El valor que caldrà desplegar en el futur és, sens dubte, el de la ductilitat.

La rigidesa és la mort. La repetició mecànica d’antigues fórmules és el suïcidi. Per afrontar aquest nou repte cal posar al centre un valor de primer orde: la ductilitat o capacitat d’adaptació a la situació a fi de poder alterar, canviar i transformar els processos que siguin necessaris per fer-los més sostenibles. Hi ha exemples evidents d’aquesta ductilitat en el món empresarial, en les organitzacions no governamentals i també en algunes administracions públiques.

Les societats envellides i escleròtiques que viuen de la nostàlgia del passat i neguen la duresa de la realitat no se’n sortiran. La rigidesa condueix a la mort. El sòlid, a diferència del líquid, no té aquesta capacitat d’adaptar-se. Roman igual a si mateix encara que el context hagi mudat. La societat líquida que Zygmung Bauman va analitzar fins a l’extrem té aquesta virtut: està integrada per ciutadans dúctils, capaços d’adaptar-se a les metamorfosis de l’entorn, com un camaleó.

Els joves precaris europeus en són un exemple eloqüent. Són molt més capaços d’adaptar-se a la crisi social, econòmica i política, a la incertesa del nostre temps que els seus progenitors perquè han nascut en aquesta peixera i s’hi han trobat des de petits. El canvi forma part, paradoxalment, de les seves identitats narratives. ¿Com conjugar, d’una banda, el creixement d’aquests discursos apocalíptics que ens anuncien el final d’un món d’aquí a pocs anys i, d’altra banda, aquesta teoria mortífera del decreixement? ¡Aquesta és la qüestió!

La perspectiva del caos ecològic i del temor de la venjança de la deessa Naturalesa juga, en aquest embrió d’ideologia totalitària, el mateix rol que jugaven en les ideologies del segle XX. Els populistes de signe ecofeixista prometen la Ciutat de Déu sobre la Terra, per dir-ho amb sant Agustí, la societat sense classes, recordant Karl Marx, un poble ètnicament pur, mentre que el capitalisme en el seu estat actual solament condueix a la societat del consum i de l’abundància per a alguns, a la jungla de la competència de tots contra tots, en el sentit hobbesià, que promet, als més meritoris, la satisfacció infinita dels seus desigs i als perdedors, una vida de pena.

L’ecologia radical té tots els factors per a prosperar en el marc de la crisi actual. El capitalisme és a la unitat de cures intensives. Del comunisme només en queden alguns trossets repartits per l’Amèrica del Sud. El consens que regna avui sobre els desafiaments ecològics té el risc de fer de l’ecologia la nova pesta verda. Els ecologistes profunds identifiquen les tradicions espirituals de l’Orient Pròxim, el cristianisme i la visió científica del món com afavoridora d’un estat d’esperit que cerca dominar la natura, sotmetre-la, explotar-la tecnològicament i posar-la al servei del benestar de l’ésser humà o, més ben dit, d’alguns membres de l’espècie humana. Per això, s’atansen a les grans savieses espirituals de l’extrem Orient, a l’hinduisme, al budisme i al taoisme, perquè veuen en elles una visió holística i orgànica de la naturalesa, lluny de les tesis antropocèntriques occidentals. Caldrà estar molt atent a aquestes noves síntesis per veure com es dibuixa el pensament del futur.