Més pobres, més temps d’espera

En el marc de la creixent cobertura de serveis bàsics per part dels estats i de la creixent preocupació per l’equitat, no tot és com en teoria hauria de ser o, com a mínim, no tot és tan perfecte com sembla. Una de les àrees en què s’han fet més esforços per millorar les prestacions públiques és la sanitat, i un dels indicadors que s’acostuma a manejar són les llistes i els temps d’espera. Diferents estudis elaborats sobre alguns països avançats sobre els temps d’espera sanitaris posen en relleu que, globalment, els pacients amb nivell socioeconòmic més alt, davant d’algunes cirurgies, s’han d’esperar menys temps per ser tractats.

El blog 5centims.cat acaba de recollir la síntesi d’un treball de la Laia Bosque-Mercader sobre desigualtats socioeconòmiques en les llistes d’espera de cirurgia programada, en què l’autora presenta els resultats de la seva investigació aplicada als hospitals públics de Catalunya. Fa servir una quantitat ingent de dades administratives en algunes cirurgies comunes i en algunes altres per càncer, abraçant el període 2015-2019.

Tot distingint quatre nivells socioeconòmics (alt, mitjà, baix i molt baix) i agafant de referència el nivell baix, l’autora compara els temps d’espera entre si. El que en resulta, amb dades estadísticament significatives, és que el temps d’espera de les persones amb un nivell socioeconòmic mitjà és entre un 2% i un 5% més baix que el de les persones de nivell socioeconòmic baix.

En canvi, les de nivell molt baix tenen temps d’espera més llargs que les de nivell baix. Per exemple, un 4% més de temps per a un pròtesi de maluc, un 37% més per a un bypass coronari i un 10% més per a una cirurgia de càncer de còlon.

Les diferències en nombre de dies són en general petites, però hi són, i es demostra que, almenys en algunes cirurgies, el sistema sanitari públic català té espai per a la millora en termes d’equitat.