Rondinaires

Es veu que ara queixar-se del soroll, de l’ocupació dels carrers i de l’edat d’or de bars i restaurants és ser rondinaire. El Gremi de Restauració de Barcelona ha fet un anunci que prova de fer-nos sentir culpables per no poder dormir pel soroll de les terrasses, per exasperar-nos davant la tendència al monocultiu econòmic que els fa protagonistes en una ciutat que havia estat modèlica en diversitat d’activitats; per denunciar la precarietat laboral del sector, per indignar-nos davant dels preus abusius en moltes zones de la ciutat, sovint per uns productes de qualitat dubtosa pensada per a turistes incauts. I ens equiparen amb els que, diuen, s’exclamen perquè hi ha mainada jugant als parcs o avis prenent-hi el sol, uns laments que no hem sentit mai. Es pot ser més manipulador? Rondinem perquè, amb excepcions lloables, la majoria han envaït molts barris, que han passat d’habitables a evitables; perquè consoliden i farceixen terrasses impossibles, que en alguns casos amplien il·legalment; perquè ignoren el català de forma sistemàtica; perquè cobren car mentre paguen fatal i sotmeten a horaris extrems els seus empleats, als quals no ofereixen la formació adequada. Reivindicar una ciutat amable amb els seus habitants, als quals van plorar perquè hi anessin a fer-los “gasto” en pandèmia, no és rondinar. I insultant-los potser aconseguiran just el contrari del que pretenen.