Gat per llebre

Disculpin però em permeto proposar-los un exercici.

Imaginin que després d’organitzar la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O, Espanya no inculpa ningú, ni grans multes ni anys de presó ni d’exili, en tot cas decideix utilitzar les eines democràtiques per aturar el procés independentista de Catalunya aprovant una llei a Las Cortes mal anomenada llei de claredat. Per què ho fa? Per aturar el procés d’independència que cada dia és més fort i ferm. En realitat fa servir eines democràtiques com són les lleis i el Parlament per actuar en contra de la democràcia, però vaja, és un tipus de repressió més civilitzat que no deixa de ser repressió. Per què? Perquè aprova a Las Cortes una llei que atorga a aquest Parlament central i centralista el dret a decidir la pregunta en un futur referèndum, que permetrà si se segueixen les seves condicions. Molt important, també es reserva el dret a decidir el percentatge que es considerarà guanyador. El 50% més un no és vàlid per a qüestions en què Madrid no està d’acord. També s’atorga el dret a imposar en quines condicions i en quins terminis es podrà modificar la Constitució per a poder aplicar el resultat, no fos cas que malgrat tot guanyés la independència.

Què fa Catalunya? Què fa el govern català, que no és el mateix? Un govern que està en mans d’un partit suposadament independentista, ERC. Aplaudeix amb ganes perquè precisament és el que pensava proposar, una llei de claredat que determini les condicions per a fer un referèndum i per a negociar el resultat. Li és igual que Las Cortes decideixin la pregunta, o el percentatge, que podria ser el 75%, per què no?, i si miraculosament es guanya, siguin elles les que decideixin quan s’aplica el resultat. Modificar la Constitució no és cosa fàcil i pot trigar anys.

Tornem a la realitat. Espanya no és Canadà i estic segura que no m’equivoco si afirmo que mai es permetria plantejar una llei de claredat encara que sigui tan restrictiva i antidemocràtica com la llei que va aprovar la Cambra dels Comuns canadenca l’any 2000. En tot cas, el que sí que es permet és respondre amb claredat i celeritat: no hi haurà referèndum pactat.

Malauradament, el govern català actual tampoc és el govern del Bloc Quebequès ni el president Aragonès és el president Bouchard. Ell, el president Bouchard, mai s’hauria disparat un tret al peu i hauria traït el 49,43% de vots per la independència amb una participació del 93%. Què va fer? El Parlament quebequès no va trigar gaire a aprovar una contrallei de nom llarguíssim, llei del respecte a l’exercici dels drets fonamentals i les prerrogatives del poble del Quebec i l’estat quebequès, coneguda com la Loi 99.

Què diu la Llei 99? Proclama que el poble quebequès pot, de fet i per dret, disposar d’ell mateix. Que és titular dels drets universalment reconeguts en virtut del principi d’igualtat dels drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació. Concretament, la llei disposa que en un referèndum celebrat en el marc de la llei quebequesa de consultes populars, la majoria necessària perquè un bàndol guanyi és del 50% més un vot, només faltaria!

En fi, l’Acord de Claredat del Quebec no el van proposar els independentistes sinó la Cambra dels Comuns del Canadà per evitar que es guanyés un referèndum com el del 1995, en la mateixa línia que ho van fer fa un temps els comuns o en Miquel Iceta. Em costa molt d’entendre per què ho proposa Esquerra Republicana per segona vegada, i encara em costa més d’entendre que fitxi una assessora unionista per acabar d’arrodonir la iniciativa i fer-la encara més fosca. No és la primera vegada que Esquerra ho planteja, l’any 2019 el govern espanyol ja va rebutjar la proposta de l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, en el marc d’una conferència a Madrid. La resposta la va donar amb contundència l’aleshores ministre d’Exteriors, Josep Borrell, dient que estava tip de repetir l’evidència que no existia “cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Catalunya”.

Espanya és clara, ni vol dialogar ni vol negociar, només entén l’“a por ellos”. En aquest context m’agradaria entendre l’estratègia d’ERC, però malauradament des de fa molt temps tinc la sensació que ens vol fer passar gat per llebre. Espero que ho sapiguem veure quan toqui.