Les mentides no fan ploure

S’acosten eleccions i el PP i Vox ho tenen clar. Per què preocupar-se de la manca de pluges, de l’escassetat d’aigua, si es pot guanyar la Diputació de Huelva amb la legalització d’un miler d’hectàrees de regadiu il·legals? Què importa que la comunitat científica, els grups ecologistes, la Unesco o la Unió Europea expressin la seva disconformitat i que aquesta última amenaci amb sancions en cas de tirar endavant la proposta del Parlament andalús dominat per la dreta? Moreno Bonilla diu que la legalització dels regadius il·legals a la zona de Doñana assegurarà el futur de moltes famílies, però la realitat és que els estanyols s’han assecat i els experts coincideixen a afirmar que la causa del desastre ecològic es justament la sobreexplotació dels aqüífers per alimentar l’agricultura i el turisme. El càlcul electoral del president andalús es dona en un context en què l’aconsellable, atesa la situació de sequera, és reduir el nombre d’hectàrees cultivables i projectar una sortida econòmica sostenible per als agricultors en lloc d’afegir-ne més i acabar d’escurar el cabal. Populisme de pa sucat amb oli molt perillós perquè manipula i enfronta els regants –ja s’han produït amenaces de mort– preocupats pel futur. En el fons tot és un problema de diners. El preu mitjà d’una hectàrea de secà està al voltant dels 5.000 euros i el d’una de fruites vermelles arriba als 100.000 euros amb una rendibilitat mitjana de 30.000 euros l’any. Cal solucions que no impliquin negar el canvi climàtic ni utilitzar Doñana i el territori com a arma partidista: les mentides no fan ploure.