El voraviu
La Barceló també els renya
Però tampoc ens explica quines coses deu Ferrovial que no pugui marxar
No afluixen en la croada contra la deserció de Ferrovial. La decisió de l’empresa constructora se’ls ha entravessat en orgull patri i el trasllat als Països Baixos els té ben superats. Ja no és un anunci de la direcció, és una decisió dels socis, i el seu ego no s’ho sap permetre. L’entorn del govern més progressista de la història no paeix “la fuga” (el terme el varen inventar ells i els unionistes de dretes, quan atiaven empreses de Catalunya perquè fessin el trasllat de seu social a on fos, i especialment a Madrid). El darrer al·legat que s’ha sentit i no m’ha sorprès ni estranyat és el de la santera mediàtica del progressisme institucionalitzat, la periodista de la Cadena Ser Àngels Barceló. “No els ha importat donar l’esquena als que els han ajudat a ser el que són avui”, els ha renyat des dels micròfons del seu programa. El missatge no té res de nou i crida l’atenció precisament per això, perquè és el mantra més amanit de la campanya. Si el traduïm del llenguatge radiofònic madrileny es correspon a aquella dita ben usada per l’àvia Neus segons la qual “de desagraïts l’infern n’és ple”. L’acusació, molt utilitzada per polítics, resulta doblement estranya en boca d’una periodista. Per què no ens explica (sembla que ho sap, per la manera com ho diu) en què s’ha ajudat Ferrovial a ser el que és avui i que no li permetria donar l’esquena en llibertat? Quins pactes del diable ha fet, amb qui s’han fet i a què s’obligaven?
