Excepcional

És un país que se’n va a dormir amb els carrers buits i es lleva amb els carrers plens de parades de llibres i de roses i, després de dotze hores, es recull tot, i tot queda net. “És una festa tan especial que és difícil d’explicar als de fora; ho assimilen com si fos una fira, però és una festa popular”, deia fa uns dies, en la presentació de la diada de Sant Jordi, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco. Enguany hi ha alguns condicionants que la faran especial: cau en diumenge; ara per ara res no fa preveure que es repeteixi el temporal que l’any passat va afectar algunes parades (i si es produís, s’han millorat els protocols per fer-hi front), les restriccions per la pandèmia ja queden lluny; a Barcelona hi haurà tres quilòmetres de recorregut amb parades de llibres i de roses; i ens diuen que hi haurà més escriptors que mai signant llibres. Sant Jordi passa per damunt de tot, fins i tot d’un Barça-Atlético de Madrid que s’ha de jugar el mateix dia a la tarda a la capital catalana però ningú no veu que dues hores de partit puguin afectar negativament la diada, més enllà que entre una cosa i l’altra la Guàrdia Urbana preveu la mobilització d’un milió de persones a Barcelona. Segurament aquest diumenge molta gent dels pobles anirà a Barcelona a viure Sant Jordi, i gent de Barcelona marxarà cap als pobles. Els caps de setmana són temps per fer canvi d’aires. Però tots, tant a Barcelona com a tots els pobles i ciutats del país, hi trobaran els carrers plens de llibrers des de bon matí, perquè som un país amb un diada tan excepcional que potser, com a lectors, ni ens la mereixem.