Adeu a contracorrent

Ja fa uns quants anys –el segle passat– que es van posar de moda a tot Europa aquells adhesius grocs amb un sol vermell somrient envoltat del lema “Nuclear? No, gràcies”. Era el crit de guerra que es va popularitzar contra la implantació de centrals atòmiques, i es podia veure escrit en diversos idiomes. A casa nostra, el recordo enganxat a les carpetes d’adolescents o als vidres de dos cavalls i quatre llaunes, quan als cotxes s’hi exhibien missatges de tota mena. D’aquests adhesius en parlava ahir en aquest diari la Gemma C. Serra en el seu reportatge sobre l’apagada nuclear alemanya, un adeu agredolç –queda la sinistra hipoteca dels residus radioactius, sense cementiri definitiu– i “a contracorrent”, ja que arriba quan bona part d’Europa aposta per allargar la vida de les centrals per poder completar la tan necessària transició cap a fonts netes. És per això que potser l’adhesiu groc no ha perdut del tot la seva vigència i que no podem proclamar que la nuclear sigui ja etapa superada. Només cal veure com Greenpeace demandava ahir la Comissió Europea per haver-la rehabilitat amb l’etiqueta d’energia verda. Tot plegat demostra que no hi ha consens en el debat energètic i com serà de costerut el camí cap a un model eficient, segur i sostenible.