Casademont, 100 anys
A la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès hi ha hagut fa ben poc una gran, magnífica exposició de Francesc Casademont Le Vieux, en commemoració del centenari del naixement del pintor. Puc dir alt i fort que vaig ser amic d’en Francesc, com qui diu de cop i volta, a partir del dia que ens vam conèixer: el 20 de maig del 1997, l’endemà que ell i la Mariàngels van celebrar el cinquantenari del casament. La trobada va ser a l’hotel Aradi de Platja d’Aro, on em va invitar i portar un altre també bon amic, fatalment desaparegut, en Jordi Comas. De tornada a casa, i a altes hores de la nit, Casademont escriu: “A les 5 de la tarda hem sortit per anar a la reunió del Rotary Club a Platja d’Aro, amb el sopar corresponent i la xerrada posterior. M’he fet de seguida amic del ponent, que ens ha parlat de Josep Pla.”
Per cert, la primavera d’aquell 1997 va ser especialment seca i Casademont, en els seus dietaris (centenars de pàgines que tinc el goig de guardar a casa meva), se’n queixa i escriu que “allò que per l’abril cada gota en val mil, és mentida”. I també mentida –segueix escrivint– pel maig cada dia un raig.
Sis dies després de la trobada a Platja d’Aro vaig anar a casa seva, a La Bruguera de Púbol. Vaig quedar parat dins d’aquells espais poblats d’estanteries plenes de llibres, parets cobertes de quadres, objectes diversos al seu estudi (una màscara mortuòria, un escorpí gegant dissecat, un diapasó, un telescopi, una calavera coronada, un canelobre de catedral...) i una altíssima música de Bach que ho envaïa tot. Però sobretot vaig quedar admirat i fascinat veient en Francesc assegut davant del cavallet pintant un paisatge mariner d’intensa llum filtrada, que transmetia gran sensació de calma, de serenor i harmonia. Va dir-me: “Com que no m’agrada gens aquest món que m’ha tocat viure i tampoc el puc canviar, canvio la manera de mirar-lo.” Heus ací un bon resum de la seva obra, de la seva concepció global, de la seva manera de ser i de fer.
Aquest 2023 Francesc Casademont autobatejat Le Vieux hauria fet cent anys. M’alegra molt això de Sant Cugat, perquè la gent de la galeria Rusiñol i Sergi Barnils, que presentà l’exposició, coneixen molt bé el nostre estimat Francesc i n’honoren així el mestratge, el record i l’amistat.
