Els guardians de la vida

Qui menys contamina és qui més pateix els efectes del canvi climàtic, qui més estima i cuida la terra és expulsat per les companyies explotadores de recursos naturals, i els activistes que ho denuncien i s’enfronten a les injustícies globals són amenaçats i assassinats. Francisco Vera Manzanares, protagonista de l’article d’ahir, ja no viu a Colòmbia justament per un tema de seguretat. Ara l’acull una ciutat de la costa catalana on segueix els estudis i continua liderant Guardians de la Vida, l’associació ecologista que va fundar quan tenia 9 anys i que agrupa més de 400 adolescents d’Amèrica Llatina. Missatges d’algunes cartes enviades pels activistes als governants mundials: “Canvïin la seva actitud i salvin les espècies” (Gisela Amahí Alba Wilches, 10 anys). “Han de legislar per evitar pandèmies i la gana dels éssers humans” (Hannah Arendt Deavila Chamorro, 13 anys). “Pensin què fan, no només en augmentar el nivell econòmic permetent que les petrolieres destrueixin la natura” (Andrés, 14 anys). “Ajudi’ns a recuperar els boscos perquè nosaltres i vostès puguem respirar” (Jean Pierre Medina, 10 anys). “El planeta que és la casa de totes les persones” (Lesly Solano González, 10 anys). “Hem de poder sortir al carrer sense por a ser atacats i violentats” (Sofía, 12 anys). Guardians de la vida absolutament necessaris, la llavor d’esperança sembrada per Francisco, que l’any passat fou nomenat assessor del comitè dels Drets dels Infants de Nacions Unides. Seria bona idea que molts nens i joves catalans s’afegissin a aquest admirable grup.