Alemanya fa realitat l’apagada nuclear

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oliveira, Núria Astorch, Xevi Masachs, Lluís Simon, David Brugué i Dolors Bellés.

Amb la desconnexió oficial de les tres últimes centrals nuclears en funcionament, Alemanya ha demostrat al món que només cal voluntat política per deixar enrere una de les indústries més controvertides de la història moderna. I ho ha fet enmig de circumstàncies adverses que, malgrat la solidesa i persistència de les reivindicacions històriques dels moviments ecologistes, no ho posaven gens fàcil. La determinació dels partits verds ha tirat endavant malgrat les restriccions del subministrament de gas rus, malgrat l’encariment generalitzat i malgrat el camí que encara falta recórrer per garantir amb eficàcia una alternativa renovable. Fins i tot ha fet falta una pròrroga de tres mesos i mig decretada unilateralment pel primer ministre, Olaf Scholz, abans de procedir a la clausura de les centrals. D’aquesta manera Alemanya ha tancat una llarga etapa de seixanta anys en què ha arribat a tenir actius fins a trenta-set reactors i es consolida a l’avantguarda ecològica amb un adeu a contracorrent. França, per exemple, ha ratificat l’aposta nuclear buscant fins i tot el blanquejament de les autoritats comunitàries. Força similar al que està passant amb altres socis preferencials dels alemanys, com ara Suècia, que ha fet marxa enrere en l’abandonament d’aquestes fonts de generació energètica, o Finlàndia, que també ha tornat a abraçar les nuclears. En aquest sentit ha estat determinant la presència dels Verds al govern, que han condicionat de manera radical l’agenda de Scholz, inicialment partidari de mantenir les tres darreres centrals en situació de reserva. Tot plegat, és clar, ha anat acompanyat per una transició decidida cap a les energies renovables, fins al punt de convertir l’eslògan electoral en un full de ruta irrenunciable. Això ha fet possible que en els darrers anys Alemanya hagi fet un salt qualitatiu important i que el quaranta-cinc per cent de l’energia consumida actualment ja provingui d’energies netes. I no només això: s’ha marcat l’objectiu immediat d’assolir el vuitanta-cinc per cent en un lustre. La decisió del govern japonès de vessar a l’oceà aigua radioactiva tractada procedent de Fukushima reforça els arguments dels qui es continuen mirant les nuclears de reüll.