Dos llibres

Recomanar dos llibres just després de Sant Jordi em sembla una aposta per la continuïtat de l’acte de la lectura i per la perdurabilitat d’algunes obres que no haurien de quedar eclipsades per altres títols qualitativament menors però amb més difusió perquè han estat publicats per grups editorials amb un gran poder de pressió econòmica i mediàtica. Un llibre es titula El coeficient de flotabilitat, poemari guanyador del 35è Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, escrit per Josep Domènech Ponsatí i editat per Llibres del Segle. L’altre llibre és de prosa: Un viatge en tren. De Shangai a Sant Petersburg, escrit per J.N. Santaeulàlia i publicat per Edicions Gavarres. Des del punt de vista formal són dos llibres molt diferents. El coeficient de flotabilitat precipita el lector a una profunditat existencial guanyada a costa d’arabescos, música, síncopes i recorreguts en els meandres d’un llenguatge que és pura exaltació d’una consciència solipsista: “tot és banal / no ho és en absolut. / de cop i volta ve l’amor, la mort, / com una marratxada. / la meu mare rep precedència. / el llombrigo tallat, per fi. / dolor fins al roig blanc. / ¿això es pot dir altrament?” Benvinguts a l’univers Domènech. El llibre Un viatge en tren és verticalitat, propulsió, un ritme amable –sense estridències, com de bressol–, que amb una prosa fluida fa que el lector s’immergeixi dolçament en una cataracta de fotogrames contemplats com de darrere la finestreta del tren i narrats amb una mestria que oscil·la entre la descripció objectiva fins a una (molt continguda) volada lírica: “[des del tren] Encara destrio, en la fosca, un ramat de cavalls que s’agrupa per passar la nit. Mongòlia té cavalls per envair mig món, com antany. Però els antics guerrers, on són?” Domènech escomet un viatge cap endins que té la virtut de revelar un defora universal: “carn de canó del temps / tinc por de fer-me vell”. Santaeulàlia va de fora cap endins: del paisatge cap a l’interior de la mirada. Dos estats d’alta literatura.