Adeu vocacions

Llegeixo en fòrums de docents que algunes escoles han decidit en claustre no fer sortides ni colònies el curs vinent. Creuen que així vindicaran l’educació pública de qualitat i els recursos que els calen per atendre els infants i que ara no arriben. No parlen només de mestres, parlen d’orientadors, d’atenció social, d’escolarització inclusiva real i no amb pedaços, de problemes estructurals que no se solucionen amb tallers puntuals d’empreses amigues, sinó amb bastides fermes que acompanyin nens i adolescents amb necessitats reals.

En llegeixo més, de reaccions de mestres en aquests fòrums. Diuen coses com ara “estic perdent les ganes de ser mestre”, “sento que ens exploten”, “jo ja ho he deixat, no podia més i ara visc molt més tranquil·la i puc dormir a les nits”, “tinc molta ansietat”, “tot se’m fa costa amunt”... No són casos comptats, fa por de llegir. Quina llàstima, tantes vocacions estroncades. Els malpensats diuen que aquesta és la proposta per reduir la temporalitat dels interins que marca Brussel·les, anar fent que els mestres abandonin desencoratjats... Mort el gos, morta la ràbia. No soc malpensada, però una mica pessimista, sí.