La partida entre Ponsatí i Llarena

La Catalunya postprocés no pot deixar enrere les metàfores, i en aquesta clau ja hi ha qui interpreta, i explica, la pugna entre Ponsatí i Llarena com si fos una partida d’escacs. Entrem en el joc, doncs. Fins ara, tant l’un com l’altre estan optant per un estratègia clàssica de tempteig, estudiant i fent cada moviment en funció de la reacció previsible del contrincant. Seguint aquest fil, l’eurodiputada ahir no va anar al Suprem (ja s’esperava) i, al seu torn, el jutge va recórrer a l’argúcia per donar-se temps abans de decidir si dicta, o no, una ordre de detenció. Aquí serà quan la partida s’animarà, sobretot si Ponsatí mou fitxa i decideix tornar per posar a prova la solidesa de l’escut de la immunitat parlamentària. Mentrestant, paciència. Els escacs en volen molta, a més d’astúcia.