Fer servei

D’aquí a un mes votarem. I ho farem en les eleccions municipals per triar un nou alcalde o alcaldessa o perquè es mantingui quatre anys més el que ja governa perquè ja ens està bé com ho fa. I parlant de política municipal m’ha ressonat al cap la frase que vaig llegir ara fa dies en un llibre. Una definició que trobo molt encertada i que potser per massa òbvia i evident sovint passa per alt a aquells que s’hi dediquen, a fer política. Totes les polítiques. Però sobretot la municipal, que és la que ens toca de prop. A la novel·la París érem nosaltres, Andreu Claret escriu que quan el seu pare flirtejava amb la política va assumir que “entendre la política volia dir fer-la útil per a les persones, tal com li havia ensenyat Tomàs Ramon Amat, metge i líder de la Unió Catalana Republicana de Manresa.” La política ha perdut de vista per a qui treballa. I per aquest motiu ha de deixat de ser útil per a les persones i això explica que sovint es qualifiqui la política de perversa i els polítics d’interessats perquè han optat per servir-se de les persones per mirar d’afavorir els seus interessos. I no pas als de la majoria dels ciutadans.

Que la política ha abdicat de la seva funció real no és una sensació, és una realitat. De l’art de governar, és a dir, d’administrar i de gestionar els recursos públics d’una societat perquè els seus ciutadans es puguin desenvolupar amb igualtat de drets i oportunitats, què en queda? Res. És l’art de negociar per conciliar interessos. Però no els dels ciutadans, sinó els de qui de manera real i efectiva governen països, ciutat, pobles.

Sempre he volgut creure que la política que es fa des de l’ajuntament d’un poble petit sí que és una eina per transformar i que atresora el valor de la utilitat pels ciutadans que se li pressuposa. No voldria pas ser ingenu, però m’agradaria que en aquestes eleccions guanyés aquesta política, l’autèntica, la que fa servei.