La mobilitat en campanya (I)

Després de la decisió erràtica sobre la mobilitat al carrer de la Creu de Girona, un experiment caòtic que ha complicat la vida dels ciutadans, els comerços i els conductors, mal que pesi a alguns i per més dades que maquillin uns resultats inoperants, res d’important s’ha fet a la ciutat en matèria de mobilitat en aquests darrers anys. Hi ha poques idees per fer espais amables i respectuosos amb la mobilitat que inclou la dels vianants. Els beneficiats de tot plegat són els restauradors, que han incrementat la superfície de les terrasses externes amb construccions definitives que deixen sols un petit espai per als vianants. Aquest fet es pot comprovar al Barri Vell, a la plaça de Catalunya, al carrer Joan Maragall, a la plaça de la Independència i en general al centre de la ciutat. A altres ciutats com Sant Feliu de Guíxols, també ho podem veure als carrers Major, Rutlla i Rius i Calvet, en què tot queda en mans dels bars i restaurants. També en aquesta mateixa ciutat les obres a l’avinguda Juli Garreta i al carrer Callao tenen més d’estètica que de funcionalitat i els conflictes no es faran esperar. Els espais lliures es veuen ràpidament ocupats per taules i cadires de bars i restaurants, penjadors i altres impediments a la mobilitat de tots. El transport seguirà circulant per espais estrets, amb parades de bus i contenidors desplaçats i cotxes arreu. La carretera de Girona, la gran autopista d’entrada i sortida de la ciutat, segueix pendent de les actuacions imprescindibles. El nou semàfor del Lidl i l’Esclat és anecdòtic en una carretera amb perill permanent pel trànsit intens i per les velocitats que s’hi agafen. Una vergonya que passa inadvertida als ulls dels acomodats i acrítics ciutadans. Però la mobilitat s’ha d’analitzar en el seu conjunt. I si els vianants surten mal parats de la mala planificació d’una ciutat és perquè no es tenen en compte els obstacles que diàriament han de suportar. Perquè la mobilitat tingui un sentit global cal que aquesta inclogui dissenys que permetin el desplaçament fàcil de persones de totes les edats i condicions. Els carrers, les places i les voreres han d’estar pensades per a la gent, més gent i més gran. Regular i vigilar és la clau en un món en constant canvi. Moure’s bé i segur per una ciutat és sinònim de benestar. La ciutat amable vol un urbanisme intel·ligent. Apliquem-lo, si us plau.