La cara més dura de Catalunya
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Carles Sabaté, Irene Casellas, Susana Oliveira, Dolors Bellés, Toni Romero, Ure Comas, Sara Muñoz, Xevi Masachs i David Brugué.
Es dispara el nombre d’usuaris que busquen ajuda de les entitats socials catalanes per evitar caure al pou de l’exclusió mentre persisteix la manca de recursos suficients. Aquesta és la radiografia del darrer Baròmetre de Sector Social, segons el qual 1,9 milions de catalans necessiten acompanyament perquè han quedat descavalcats d’un sistema que ja no els garanteix drets fonamentals com són la feina, l’habitatge i el menjar. I el més preocupant és que els mateixos indicadors detecten que la tendència seguirà a l’alça: en comparació amb l’anterior baròmetre 350.000 més persones s’han aixoplugat als paraigües de les entitats. Aquest és l’únic aspecte positiu d’aquest drama social, l’existència d’una xarxa ciutadana formada per tres mil entitats que treballen a Catalunya per ajudar a erradicar la pobresa, l’exclusió i les desigualtats. La creu de la moneda és que justament l’efervescència del compromís social intenta arribar allà on l’administració fa curt. Per això des del mateix tercer sector s’aprofita la radiografia de la situació per recordar que, tot i que el 36% del finançament prové de les administracions, les entitats estan esperant partides públiques que arriben amb retard i que això els genera greus tensions de tresoreria. Paral·lelament augmenta també la complexitat de les situacions que requereixen acompanyament, amb més persones que necessiten ajuda per cobrir les necessitats bàsiques, un augment de la solitud no desitjada, aïllament sobretot entre la gent gran i més malestar emocional entre els joves. Tot plegat genera una cadena que comença amb els problemes econòmics per adquirir el més bàsic i després afecta també les possibilitats d’accedir a un habitatge agreujant encara més l’angoixa dels qui ho pateixen. És des d’aquesta perspectiva que el tercer sector posa el focus en les imminents eleccions municipals per tal que els nous governs que es constitueixin situïn en la prioritat de les seves agendes no només destinar més recursos, sinó reforçar també els canals d’atenció a aquesta mena de persones que, segons el mateix baròmetre, representa gairebé una tercera part de la població actual del nostre país.