Del neolític ençà no passa el temps

Hi ha restes arqueològiques que mostren que les dones del neolític també caçaven i, a més, peces de grans dimensions (jaciment de Wilamaya Patjxa als Andes peruans, per exemple), però el 2021 quan Susana Hernández, divorciada, mare de dos fills i independent econòmicament, va voler fer obres al seu domicili en va veure de verdes i de madures perquè els paletes, electricistes, fusters, dissenyadors i banquers entenguessin que estava capacitada per decidir la composició del nou espai, prendre mides, discutir un pressupost o optar per una hipoteca d’interès fix; tots, absolutament tots –explica en la secció de micromasclismes d’elDiario.es–, li van aconsellar amb amable condescendència que tot allò ho consultés al marit. Per llogar-hi cadires també amb les experiències de la científica Carmen Estrada en els seus més de quaranta anys de trajectòria: a quart curs de medicina va aconseguir una beca per passar l’estiu en un hospital de Dinamarca i un catedràtic de cirurgia li va preguntar si tenia el permís del xicot. Més endavant un director de tesi li va aconsellar que es dediqués a la pediatria i no a la investigació (massa dura per a ella). En una estada postdoctoral a Los Angeles, un director de laboratori no la va admetre perquè –segons deia– a les set de la tarda deixaria els experiments per anar a preparar el sopar a la parella. Un prestigiós col·lega britànic pretenia cosignar l’article que ella havia escrit com a fruit de la seva recerca. Tres candidats opositaven per una plaça al CSIC; a ella li van demanar què faria amb el marit i la filla –que vivien a Amsterdam– si fos l’escollida; per la família d’ells ningú es va interessar, es donava per fet que seguirien el pater. Del neolític ençà... per alguns no passa el temps!