Quatre-cents euros per nit

El negoci de l’especulació immobiliària no té aturador per més que les administracions vetllin –les que ho fan– per preservar el dret a l’habitatge en condicions mínimament assumibles. És una lluita titànica que aquests dies ha tingut en una finca del carrer Tarragona, a prop de l’estació de Sants, un clar paradigma dels interessos que es mouen i els suports que s’activen: un jutge obliga l’Ajuntament de Barcelona a admetre 120 llicències de pisos turístics en l’esmentat bloc tot i que el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics aprovat al 2018 impedia obrir nous apartaments. El 2019 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar aquest pla, el consistori hi va presentar recurs i en aquest punt mort jurídic la immobiliària Gallardo, propietària dels pisos, va sol·licitar i aconseguir les llicències el 2022. Els guanys són espectaculars: tarifes de 400 euros per la reserva d’una nit; quin veí pot competir-hi? I això malgrat que el preu mitjà del lloguer a Barcelona ja arriba als 1.066 euros. Un autèntic escàndol que les administracions no haurien de permetre. Tampoc l’abús dels anomenats lloguers de temporada –entre 32 dies i 11 mesos–, una modalitat de contractes escassament regulats que comporten la indefensió dels que viuen de forma permanent en l’immoble i són pressionats a pagar més. És el que està passant a la casa Orsola, un edifici modernista que hi ha a la confluència dels carrers Calàbria i Consell de Cent, on el fons voltor Lioness Inversiones està expulsant els veïns per adoptar aquesta modalitat. El canvi? La diferència entre els 700 euros i els 1.900 que costen els pisos reformats. Se suposa que hi ha qui té un poder adquisitiu en consonància, però, i la resta, on pensen que hem de viure i com?