La instrumentalització del terrorisme
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Susanna Oliveira, Toni Romero, Anna Serrano, Xevi Sala, Anna Puig, Carles Sabaté, Irene Casellas, Xevi Masachs, Sara Muñoz i Xevi Castillón.
A hores d’ara és una evidència que l’Audiencia Nacional és una anomalia per si mateixa, un tribunal d’excepció, on l’adscripció ideològica d’alguns jutges, quan no directament vinculats a partits polítics, ha minat qualsevol credibilitat més enllà del que ja significa haver mantingut, amb un canvi de nom, un tribunal preconstitucional suposadament encarregat d’afers que afecten “qüestions d’estat” i que dinamita el dret fonamental al jutge predeterminat per la llei. Al marge d’aquesta anomalia, resulta ja ofegadora la instrumentalització que aquest tribunal ha fet al llarg dels anys del delicte de terrorisme, convertint en fet delictiu una ideologia per justificar acusacions i condemnes que banalitzen el concepte de banda armada. El cas d’Altsasu n’és un dels més paradigmàtics, intentant convertir una baralla de bar en un atac terrorista. I ho és la desproporció de la detenció, l’acusació i tot el procés a què es va sotmetre Tamara Carrasco.
El cas dels detinguts el 23-S en l’anomenada operació Judes, una més de les actuacions contra l’independentisme català, està farcida d’irregularitats, que posen en qüestió la causa mateixa. Un sumari fins fa poc secret en què els acusats ni tan sols tenien dret a saber quins fets els atribuïen per poder-se defensar, i que forma part d’una macrocausa, encara en secret, sobre els suposats promotors de Tsunami Democràtic. El jutge Manuel García-Castellón acaba de concloure el sumari i deixa els dotze acusats a un pas del judici per presumptes delictes de pertinença a banda armada i tinença i fabricació d’explosius. Costa d’entendre a quina banda armada pertanyen (ni s’han reivindicat, ni han protagonitzat cap acció) i quins suposats atemptats preparaven. Les acusacions mai poden ser arbitràries ni ideològiques, i la construcció de causes contra l’independentisme és ja difícil de qüestionar. L’Audiencia Nacional va intentar tenir el seu gran procés contra l’independentisme amb la detenció dels Jordis i part del govern, finalment assumit pel Suprem. Ara ja té la seva macrocausa amb un judici que, si s’arriba a fer, difícilment es podrà considerar altra cosa que un judici farsa de greus conseqüències.