La màquina que llegeix la ment

Dels mateixos enlluernats per la fascinació tecnològica, dels que veneren tot el que és nou sense preguntar quina aplicació tindrà, arriba ara la màquina que llegeix el pensament, una de les derivades del progrés exponencial de la intel·ligència artificial que, posada en males mans, té més potencial maliciós. Descodificador semàntic, l’anomenen, i s’ha entrenat mitjançant voluntaris sotmesos a estímuls mentre estaven en un aparell de ressonància magnètica.

Delegar en la tecnologia el control dels pensaments i de les idees és renunciar a la condició humana, que consisteix també en filtrar els impulsos basant-se en uns elements de socialització i que no tots els pensaments tinguin una expressió compartida amb l’entorn de cadascú. Guardar-se els pensaments per a un mateix, és hipocresia o és pau social? És magnífic que la tecnologia proporcioni oportunitats a persones amb problemes cognitius i sensorials, però creure’s que tot seran aplicacions benintencionades és d’una ingenuïtat indefensable. Posada en mans amb pocs escrúpols, pot servir per rebutjar un aspirant a un lloc de feina o a una pòlissa d’assegurances o –no sé què fa més por– practicar un filtratge ideològic que ens transportaria als entorns més sectaris que ens puguem imaginar.

El polígraf del segle XXI ja és aquí, sense elèctrodes, sense implants al cervell. Com sempre, en els límits al seu ús hi haurà la virtut o la misèria, però el potencial deshumanitzador d’aquesta eina és tan immens que fa pensar que s’estan portant les coses massa lluny. Però com que aturar el vent amb les mans no és possible, només ens queda l’alternativa d’exigir als governants elegits que siguin proactius, regulin i vetllin per corregir possibles errades. Perquè, d’altra banda i parlant de deshumanitzar, mètodes com guerres, xenofòbia i misèria econòmica fa segles que s’han inventat.