Rodalies, l’incendi que no s’apaga mai
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Anna Puig, Carles Sabaté, Dolors Bellés, David Brugué, Teresa Márquez, Francesc Espiga i Ure Comas.
S’ha sostingut ben poc temps la hipòtesi d’un imponderable com la caiguda d’un llamp com a causa d’una avaria a l’estació de Gavà que amenaça d’allargar-se un mes i mortificar encara més els soferts usuaris catalans del sistema ferroviari estatal. Resulta que no hi ha registres de llamps aquell dia en la zona afectada i que la versió que aventurava Xavier Flores, el secretari d’estat d’Infraestructures, no se sosté. Tot apunta a l’endèmica falta d’inversions i manteniment i a una catenària que cau de vella i causa un incendi en els equipaments electrònics de seguretat. Aquest nou exemple del menyspreu sistèmic a la xarxa ferroviària de Catalunya és paradigmàtic. Quan el debat hauria d’incidir en la necessitat de tenir doblats els sistemes de seguretat per poder restablir el servei en hores i no al cap d’un mes, la realitat porta a haver d’aguantar un servei indigne vuit de cada deu dies, com recull l’estadística d’incidències rellevants. Dècades de desinterès absolut, de dotacions pressupostàries ínfimes i d’un traspàs a la Generalitat que és una burla –no inclou ni trens, ni personal ni la infraestructura– configuren un quadre de menysteniment a l’usuari que paga el bitllet i al contribuent que finança Renfe i Adif amb els seus impostos que hauria de ser matèria d’un jutjat de guàrdia. El greuge cap a l’usuari català, negat sistemàticament pels governs espanyols de tots colors polítics, no té fi i no sembla que les sancions als gestors de la infraestructura tinguin cap efecte positiu per evitar que Renfe i Adif continuïn depredant el temps i la salut dels usuaris.
El govern espanyol s’omple la boca que aquesta vegada va de veres i que la inversió en el transport ferroviari a Catalunya se situa al capdavant de l’Estat. Deixant de banda que s’haurà de comprovar si remetrà la propensió a executar tan sols una petita part del que es pressuposta, arriba un punt que les paraules no només sobren sinó que, contrastades amb els fets de cada dia, fereixen. Ja n’hi ha prou. S’han d’exigir fets, millores verificables i un servei fiable. D’avui per demà, costi el que costi i traient els diners d’on sigui. O que traspassin el servei i els recursos corresponents.