Pagesia com a primera necessitat

Parlant amb pagesos d’arreu de Catalunya per a un article sobre la sequera, m’he adonat de com de poc valorats se senten per una ciutadania que depèn d’ells però a la qual li costa considerar-los un element de primera necessitat. Com a sector acostumat a afrontar problemes i superar adversitats de tot tipus, els agricultors no pidolen atenció perquè sí ni fan servir cap victimisme quan alerten que la situació que es viu al camp és d’una gravetat extrema, va més enllà d’un episodi puntual i pot marcar el futur de les properes generacions. Menjar allò que es produeix a casa amb unes condicions dignes ha de tenir valor per si mateix, sense discussions estèrils sobre la importància que li correspon en un món globalitzat. Perdre el contacte amb la terra és perdre el contacte amb el país. Així de fàcil.