Culpables d’obrir l’aixeta

Ho va dir el president de la patronal FOEG a l’acte que van convocar per parlar de l’impacte de la sequera en el sector empresarial: “No podem confiar en la pluja, que no depèn de nosaltres, però ens podem ocupar de millorar la gestió de l’aigua.” Estic plenament d’acord amb la frase d’Ernest Plana. Però reconec que se’m va remoure alguna cosa quan vaig llegir la crònica de l’acte d’Emili Agulló. De sequera n’hi ha i d’aigua en falta i en faltarà. Ara, per als que pateixen per si alguna vegada tornaran a veure els embassaments plens, hi tornaran a estar perquè després de la sequera vindran episodis d’inundacions. Tres anys i quatre mesos enrere Sau i Susqueda estaven massa plens i quan va arribar el Glòria es van obrir comportes i hi va haver inundacions. O va estar a punt de trencar-se la mota del Ter...

Se’m va remoure alguna cosa perquè es van oferir solucions, però per a la propera sequera. Com el 2008, quan, després de patir-la de manera severa, van arribar les pluges i la crisi econòmica i de tot el que s’havia dit, se’n va deixar de parlar. O no s’ha fet prou.

A l’acte de la FOEG es va dir que calia reduir el consum i invertir en solucions per garantir el recurs. D’això es tracta. Però no s’hi val quinze anys després tornar als “culpables d’obrir l’aixeta”, com vam ser definits els consumidors. O d’assenyalar un cop més els pagesos. Deu ser cert, com va dir Jordi Agustí, exdirector de l’ACA i actual gerent del Consorci Costa Brava, que calen 150 litres per cada poma. O que es gasta menys aigua en el consum industrial i aquest dona més PIB que l’agrari, com va dir Joan Gaya. Doncs menjarem pomes de Nova Zelanda, que deu ser més sostenible.

Narcís Illa, vicepresident de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, va mostrar el seu empipament i va destacar l’esforç del sector de la fruita en l’aposta pel reg per degoteig. O en canaleta. O com l’arròs es planta en sec per estalviar aigua. És lleig tornar a assenyalar els pagesos. Vull recordar que les hortes de Salt i Santa Eugènia de Ter es moren de set perquè la séquia Monar baixa buida. Han tallat l’aigua. No sé si van salvar peixos i si ja no n’hi havia. Però després haurem de comprar la verdura a l’altra punta de món. Potser la pregunta és: què ha fet l’ACA en aquests quinze anys? Per què es perd tanta aigua pel mal manteniment de les conduccions? La sensació és que en els darrers quinze anys els governs no han fet prou, en construir dessalinitzadores o el que faci falta, per garantir “la màxima quantitat i qualitat d’aigua als municipis”, objectiu del Consorci Costa Brava. És més fàcil culpar els usuaris de gastar massa que no preguntar-se si han fet la feina que van anunciar que farien per garantir l’aigua en períodes de sequera. Que n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà.