Sostenibilitat: parlar o actuar?

Parlem molt de la sostenibilitat, de com el comportament humà ha capgirat una realitat que consideràvem inesgotable com és la sostenibilitat del planeta, per més que l’explotéssim. I, de fet, en el decurs de la humanitat ha estat així, fins a arribar al segle XX, amb la industrialització, els canvis tecnològics, el creixement demogràfic i les migracions. Tot plegat ha canviat la manera de viure i les necessitats que se’n deriven, bona part de les quals exigeixen els recursos naturals que ens ofereix el planeta.

Arribats a aquest punt, les evidències de la sobreexplotació són clares i els governs i les organitzacions internacionals han posat fil a l’agulla per trobar-hi solució. La Unió Europea (UE) és pionera i lidera l’acció contra el canvi climàtic, que ja tenim al damunt, en part pel mal i desproporcionat ús que fem dels recursos naturals. L’objectiu és reduir els gasos amb efecte d’hivernacle en un 55% el 2030 i ser una àrea climàticament neutra el 2050.

També des de l’àmbit internacional s’han aconseguit avenços per actuar contra el canvi climàtic, que massa sovint no es compleixen. I ens veiem abocats a situacions impensables fa uns anys, com la sequera que tenim a casa nostra, per citar realitats properes. És urgent trobar-hi solució i això requereix el compromís, l’acció i el compliment del que s’acorda per part de tots els estats, dels sectors productius i de la ciutadania.

Hem d’adequar les possibilitats del planeta a la realitat actual i garantir una vida digna a una població que s’ha multiplicat per cinc des del 1900, any en què la humanitat assolia els 1.500 milions de persones, fins avui, que ja hem superat els 8.000 milions, i les previsions dels experts situen la població mundial sobre els 10.500 milions per a l’any 2100, que és set vegades més que fa només 123 anys. I, per acabar-ho d’adobar, cal destacar que aquest creixement no és pas homogeni, amb unes àrees benestants com ara la Unió Europea, on la població disminueix i envelleix, i, per contra, altres zones, com l’Àfrica, on està previst un increment de 800 milions en 20 anys, fet que elevarà la població fins als 2.000 milions de persones.

Tot plegat provocarà migracions a la recerca d’un món millor, i més si hi afegim les migracions provocades pel canvi climàtic i d’altres per motius de seguretat i de conflictes armats. Aquestes realitats, motivades per l’explotació del planeta, per l’increment de la població i per les migracions, no es poden resoldre en el marc d’un sol estat, sinó que necessiten l’acord de tots, i convindria que la gestió de les accions i propostes vingués de les organitzacions internacionals, les quals haurien de tenir poder de decisió i coercitiu per fer complir els acords, especialment als estats grans i poderosos del planeta, que són els més contraris a complir allò acordat.

Està bé que en parlem, que es facin grans reunions i trobades amb acords solemnes, però el que cal és actuar, que aquests acords es compleixin, amb un objectiu ben clar com és deixar un món habitable als nostres fills i nets. Tot plegat requereix consens i solidaritat. Si ho sabem fer, deixarem un món millor i tindrem el reconeixement de la joventut. Som-hi!