Un de cada cinc té feina

Tanquem l’abril amb un mercat laboral a l’alça, animat per la reducció de l’atur, i els analistes s’afanyen a examinar la lletra petita, alguns des del negacionisme partidista habitual, d’altres interpretant dades per la realitat que expressen. Però dins d’aquest context favorable hi ha un greuge significatiu respecte a les persones amb discapacitat: segons l’INE, només una de cada cinc –de les que estan en actiu, s’entén– té feina. Les xifres comparatives són encara més doloroses: 17,2% per 66,3% en funció que es tingui o no l’esmentada discapacitat i no és sobrer recordar el paper que té el treball des d’un punt de vista d’autonomia personal i d’incorporació a la societat. Aquest immens forat entre les oportunitats d’uns i altres –forat que, a sobre, creix– ha estat denunciat per la federació Dincat, que agrupa unes 300 entitats i representa més de 70.000 persones a Catalunya i que reclama de nou el compromís de l’administració, les empreses i la ciutadania per impulsar un nou model d’inserció efectiu. De propostes no en falten: el 2021 Dincat ja en va aportar 50 després d’haver verificat les dificultats amb què ensopega el col·lectiu i que en síntesi passen per l’increment de recursos, el treball amb suport i el finançament per a la contractació amb independència que es tracti d’un centre especial o d’una empresa, l’augment de la quota del 2% de reserva de llocs prevista legalment fins al 4%, el desenvolupament de polítiques de formació professional adaptada, la convocatòria de més oposicions de funcionariat públic amb provisió de places. Cal una bona aliança per garantir el dret al treball de totes les persones, sobretot de les que necessiten més suport i acompanyament si de veritat apostem per una societat inclusiva.