De reüll
Dutxa i galleda
Tornem a dutxar-nos a casa amb la galleda ben al costat. Des de fa uns anys, al lavabo, hi tenim una garrafa buida que anem omplint amb l’aigua freda que surt de l’aixeta de la dutxa abans d’escalfar-se al punt que ens ofereix un cert confort. Aquesta aigua l’aprofitem després per fregar el terra o per regar les plantes, bàsicament. Com que ni vivim en un jardí botànic ni freguem tots els dies, no buidàvem la garrafa prou sovint per tenir-la disponible amb les dutxes diàries, així que ara també, des de fa uns mesos, hi tenim una garrafa i una galleda. Intentem no malbaratar ni una gota i entre la que acumulem als dos recipients tenim aigua de sobres per fregar, regar i estirar alguns cops la cadena del vàter. Mai m’han preguntat les visites (tampoc en tinc tantes) per a què ens ha servit, una garrafa buida o mig plena al lavabo, així que sempre he interpretat que no deu ser una pràctica desconeguda. És cert que no fa endreçat, una galleda al mig de l’estança, però no em fa pas vergonya: les cases són per viure-hi, no per sortir a les revistes. No com els hotels, que deuen ser per figurar. Diu que, als establiments de luxe, s’hi malbaraten fins a 500 litres per persona i nit d’allotjament. Ja els hi poden anar posant galledes buides, ja...