Paradoxes

Mai unes eleccions amb un caire tan continuista no han provocat l’exaltació de votants per la incertesa del resultat. Maragall, Colau, Collboni o Trias? Tots quatre representen a Barcelona la continuïtat d’unes polítiques que van col·locar i han mantingut la capital catalana en el més gran aparador turístic del món i han provocat l’expulsió de ciutadans. La batalla contra els habitatges turístics i conseqüentment la manca de pisos assequibles que s’arrossega des de fa trenta anys està perduda, malgrat que l’última candidatura que va guanyar l’alcaldia, la dels Comuns amb Colau al capdavant, va néixer precisament per lluitar contra aquesta política escampada per socialistes i convergents. Tota una paradoxa la d’aquest moment polític amb candidats que es barallen per no semblar iguals i acabar, al final, fent el mateix que tots; la venda de Barcelona al sector de negocis del turisme, que ara ja es frega les mans amb la darrera promesa política d’ampliar l’aeroport mentre el camp es perd i la ciutadania ara ja només reclama un tren de rodalies que el porti puntual a la feina. Més paradoxes d’aquestes eleccions, malgrat la situació d’emergència d’un país que veu com el planeta i l’esperit col·lectivitat se li escapa de les mans. I tu qui creus que guanyarà? Colau, Trias, Collboni o Maragall?