Far europeu

Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, acaba de firmar un decret per avançar al 8 de maig el Dia de la Victòria contra els nazis i poder celebrar l’endemà el Dia d’Europa, en línia amb els veïns del centre i l’oest del continent, que commemoren en aquesta data el compromís amb la pau i la unió sorgit de la ruïna de la Segona Guerra Mundial. Hi ha en la decisió de Zelenski, és clar, un desig d’allunyar-se de Rússia i d’acostar-se a la Unió Europea, però hi ha també un fet a tenir en compte i és que, malgrat la crisi existencial que l’ha acompanyat durant bona part dels seus més de 60 anys de vida, la UE continua sent encara un destí anhelat a la regió. Malgrat les esquerdes internes que no s’acaben de soldar mai, malgrat els lideratges errants, malgrat el projecte d’integració sempre a mitges, malgrat l’estructura burocràtica en què s’ha convertit, malgrat les crisis recurrents, els dèficits, la falta de sobirania en tants àmbits i el seguidisme dels EUA, malgrat el Brexit i la política de portes tancades als refugiats. Europa, que es vanta de ser refugi de la democràcia i els drets humans, de llibertat i prosperitat, s’alça encara com un far. És una realitat inqüestionable, que no hauria de servir d’excusa per a l’immobilisme i els discursos sovint massa autocomplaents.