Sense iniciatives de pau al front d’Ucraïna

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Brosa, Susanna Oliveira, David Brugué, Anna Puig, Francesc Espiga, Anna Serrano i Carles Sabaté.

El diagnòstic més lúcid i alhora més preocupant sobre el curs de la guerra a Ucraïna l’acaba de fer el secretari general de l’ONU, António Guterres, quan ha afirmat que ara per ara és impossible que el conflicte bèl·lic s’acabi perquè les dues parts enfrontades estan convençudes que el poden guanyar. Sense victòries significatives per part de cap dels dos bàndols, ni tampoc batalles decisives que ajudin a decantar la balança, entrem en una etapa de desgast en la qual jugaran dos elements importants: l’opinió pública i les conseqüències econòmiques. I és en aquest sentit que hi ha un cansament evident per part de tots plegats després de l’elevat preu pagat en vides humanes i destrucció d’habitatges. La celebració, dimarts, del Dia de la Victòria, amb què Moscou commemora la derrota dels nazis en la Segona Guerra Mundial, va servir perquè Putin, de manera inconscient o intencionada, acceptés que ja no es pot parlar només d’operació especial de seguretat, tal com inicialment pretenia el Kremlin, sinó d’una autèntica guerra oberta. És un pas qualitatiu significatiu perquè el president rus s’ha acabat empassant la seva pròpia propaganda, però resultaria ingenu pensar que això es pot traduir en res de positiu. Al contrari, parlant sense eufemismes, Putin lliga el seu futur polític i personal al desenllaç d’una guerra que ja dubta que pugui guanyar però que alhora sap perfectament que no pot perdre. Aquest és el cul-de-sac on s’ha vist abocat el món sencer, amb una Europa severament castigada per la inflació i la crisi energètica, cedint als interessos de la indústria de l’armament amb un increment substanciós dels pressupostos militars. Mentrestant, les cròniques periodístiques continuen sense parlar d’iniciatives de pau simplement perquè no n’hi ha. Tot i els successius oferiments per fer de mediadors per part dels presidents de França i de Turquia, i malgrat les crides de la Xina a la prudència nuclear, en realitat no hi ha cap possibilitat seriosa de diàleg damunt la taula. I que la commemoració de la derrota nazi, una cita que podria haver estat una reafirmació de compromís amb la pau, s’hagi convertit en l’altaveu de les proclames bèl·liques no és cap bon presagi.