Drets humans als barris de Girona

Si em presentés per Girona faria el que fan o haurien de fer les formacions polítiques que participen en les eleccions: passejar per la ciutat, que vol dir prendre en consideració la realitat viva i ben documentada que es recull en l’Observatori dels Drets Humans dels barris de Girona, una investigació de la UdG dirigida pel professor de llengua i mitjans de comunicació Lluís Costa que fa justament un any es va donar a conèixer al Saló de Descans. Un itinerari molt recomanable – dretshumansgirona.csii.cat – a través de deu barris perifèrics, amb entrevistes als seus habitants, mestres, presidents d’associacions de veïns, representants d’AMPA i amb més de sis-centes enquestes que revelen a trets generals una evident desintegració territorial: la gent viu arrelada al seu barri (se’l sent seu) per múltiples raons, però és difícil que a la vegada se senti ciutadà o ciutadana de Girona degut principalment a l’enorme pes de les desigualtats socials que provoquen malestar i sensació d’abandonament, com s’explica en l’informe i és de bon entendre. Es vulneren els drets humans en alguns barris de Girona? Quina importància es dona al fet que una part dels veïns percebin que no gaudeixen del dret a la ciutat, a formar-ne part, a la justícia, a la dignitat? Si es passegen per Santa Eugènia, Sant Narcís, Can Gibert del Pla, Germans Sàbat, les Pedreres, Vila-roja, Font de la Pólvora, Montjuic i Pont Major coneixeran un paisatge divers i dinàmic on problemes greus –de feina, habitatge, empobriment, gana, salut, mobilitat, manca de serveis, discriminació en funció de l’origen, absentisme escolar, seguretat– conviuen amb un teixit cívic molt actiu que treballa per la inclusió i la convivència i perquè la postal no tapi tot allò que cal millorar.