La necessària regulació de la IA
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Brosa, Irene Casellas, Francesc Espiga, Ure Comas, David Brugué, Susanna Oliveira, Toni Romero, Anna Puig, Xevi Sala, Guillem Vidal i Xevi Masachs
El pas endavant del Parlament Europeu per promulgar una llei d’intel·ligència artificial que en reguli l’ús i desenvolupament i defineixi les línies vermelles que no ha de traspassar és un pas fonamental, necessari i fins i tot urgent. La tecnologia té un potencial enorme per facilitar-nos la vida, però també per infiltrar-s’hi a tots els nivells, convertir-se en una trampa i generar danys col·laterals abans que la mateixa societat en pugui ser conscient i se’n pugui protegir. D’exemples n’hi ha molts, però n’hi ha prou esmentant els telèfons intel·ligents, la ciberdelinqüència o l’ús pervers i els efectes nocius de les xarxes socials. Possiblement l’experiència d’aquest costat fosc de les noves tecnologies ha posat la societat més alerta respecte a la irrupció de nous avenços com ara la intel·ligència artificial, les seves capacitats i aplicacions i l’univers de possibilitats que s’obre amb el seu desenvolupament. Això no és el futur, sinó un present en què la disponibilitat i ús d’eines i aplicacions basades en aquesta tecnologia es dispara i en què ja se n’entreveuen els riscos, com ara la generació i difusió de notícies falses, la influència en el resultat d’unes eleccions, la manipulació de l’opinió pública, la violació de drets fonamentals de les persones o dels drets d’autor, entre d’altres.
Hem vist els últims mesos com el mateix Parlament europeu està investigant l’ús abusiu, arbitrari i il·legítim del programa Pegasus per espiar polítics, advocats i ciutadans relacionats amb l’independentisme català, gràcies en gran part a l’absència d’una regulació clara que acoti clarament l’ús d’aquesta tecnologia, obligui els usuaris i protegeixi els drets de les víctimes potencials, que són els ciutadans. La iniciativa de l’Eurocambra en el cas de la intel·ligència artificial pretén justament això, posar aquesta tecnologia al servei de les persones i de la societat i fer tots els possibles perquè sigui segura per a les persones i respectuosa amb els drets fonamentals, els valors europeus i el sistema democràtic. El que cal és desitjar que aquest primer pas, que ha costat dos anys de discussions, es tradueixi amb celeritat en una llei aprovada pel ple i acordada amb els estats perquè pugui ser aprovada més d’hora que tard.