Una Cambra útil i propera

Les eleccions camerals del 2019 van demostrar que una part important de l’empresariat català és sobiranista, un fet que ens va permetre situar-nos al capdavant d’una organització amb més de 135 anys d’història i hereva d’institucions que es remunten a l’edat mitjana com ara el Consolat de Mar. En arribar ens vam trobar una corporació reconeguda però poc coneguda pel que fa als serveis que ofereix. Des d’aleshores, el nostre objectiu ha estat transformar la institució en una entitat més propera a les empreses, sensible als reptes del segle XXI i activa en el debat econòmic.

Vam dissenyar una estratègia ambiciosa, Catalunya 2030-40, que plasmava la nostra visió de país: una economia socialment i mediambiental responsable, tecnològica, internacionalitzada i emprenedora.

Un any després, la pandèmia ho va canviar tot, amb l’economia paralitzada i milers d’empreses abaixant la persiana. Era la nostra primera gran prova per demostrar que podíem estar al seu costat, i ho vam aconseguir mobilitzant més de 10 milions d’euros i arribant a més d’11.000 empreses entre el març del 2020 i l’abril del 2021.

Un dels projectes dels quals em sento més orgullosa són els Indicadors de Progrés i Benestar, un recull d’indicadors per avaluar el creixement econòmic real, més enllà del que ens diu el PIB, avaluant aspectes com ara les desigualtats, l’equitat de gènere, la transició energètica i la inversió en salut i educació. Uns indicadors que ens mostren el camí a seguir per ser líders europeus.

Si volem ajudar les empreses a renovar-se sota el paradigma digital del segle XXI, primer la mateixa Cambra ha d’experimentar una transformació digital interna. Hem fet un gran pas endavant en la tecnificació interna de la Cambra per ajudar a la transformació digital que necessiten les empreses, i hem modernitzat l’edifici central i la seu de Vic, amb equipaments capdavanters, per convertir-los en hubs oberts a les empreses: ara la Cambra és el lloc on fer negoci, per on ja han passat 13.000 persones de més de 5.000 empreses.

Hem impulsat campanyes per promoure l’adopció de les noves tecnologies i el català a les empreses; hem fundat el Centre Blockchain de Catalunya; hem posat en marxa el Hub Industrial de Mobilitat Sostenible i hem donat suport a l’aflorament de sectors intensius en coneixement, com ara la New Space Economy.

Durant aquests quatre anys hem mobilitzat un volum d’ajudes a les empreses sense precedents. Una Cambra que en pandèmia es va abocar plenament a les nostres empreses per ajudar-les a sortir de la crisi derivada de la pandèmia, i on va invertir més esforços dels que disposava.

Avui la Cambra és una organització més oberta per a empreses petites, mitjanes i grans, i autònoms i autònomes. En definitiva, hem demostrat que les coses poden canviar. Finalment, hem elaborat estudis econòmics, des de denunciar la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya per part de l’Estat, fins a quantificar la inversió necessària en energia renovable a Catalunya.

Tot el que hem assolit aquests anys ens ensenya que les cambres som engranatges importants per al país i, en aquest sentit, no entenem que Catalunya no disposi encara d’una llei de cambres. És vital que l’administració faci realitat aquesta normativa, altament reivindicada, i ens doti de recursos per reforçar la nostra funció pública. Si hem aconseguit tot això amb les limitacions actuals, imagineu què podríem fer amb una regulació pròpia?