Avis que cuiden fills

El camí triat és sovint molt sigil·lós. T’ajuden fent-te creure que no t’ajuden, que es tracta d’una petita col·laboració desinteressada, un obsequi minúscul fet amb amor i devoció. Res que et pugui fer sentir malament. “I jo per a què els vull, els pocs diners que tinc, si no és per fer-vos regals?”, miren d’autoconvèncer-se. Avui són les sabates de la canalla. Demà, l’extraescolar de la nena. Demà passat, que si al mercat han vist un salmó que no tenia menyspreu i l’oferta del dia obligava a comprar-lo a cabassos. I com que el congelador de casa està desbordat, doncs s’ha de repartir entre la resta de la família. El favor els el fas tu a ells. I pobre de tu que treguis el moneder de la bossa. Quina ofensa, per l’amor de Déu, voler abonar un producte que tu i els teus s’acabaran menjant. “Nosaltres ja ho tenim tot pagat, no necessitem res”, és l’altra frase predilecta dels avis, fins i tot quan la pensió no dona per llançar coets. Sense abandonar el meu entorn, em falten molts dits –comptant mans i peus i multiplicant el resultat per dos– per enumerar la quantitat de persones ara ja jubilades que són indispensables per als seus fills. No em refereixo a ser els cangurs habituals o ocasionals dels nets, que també. Només s’ha de mirar qui recull la canalla al migdia a les escoles. Penso en quants avis ajuden econòmicament els que tenen per sota, disfressat de present. No parlem ja dels que els tornen a acollir a casa, al fill o filla i a tots els satèl·lits que l’envolten. Avis, en molts casos, que s’han guanyat una pensió prou generosa per viure amb dignitat aquest tram de vida.

Si des de les institucions es vol tenir un gest de gran valor amb els majors de 65, el millor que es pot fer és garantir que les persones que els segueixen en la línia sanguínia tenen un treball estable i un sostre digne; així els quatre xavos que han pogut estalviar els podran gastar per regalar-se petits plaers. I així no necessitaran tampoc que el preu de l’entrada del cinema baixi als 2 euros. Segur que la podran pagar al doble o al triple.