Votar

Hi ha un gran contrast entre l’estat de forma de la majoria de candidatures que es presenten a les properes eleccions municipals i el moment actual que viuen els partits polítics. Sobretot els independentistes, que és en qui em centraré. Les enquestes que hem anat coneixent les darreres setmanes i dies preveuen un percentatge de participació que no s’adiu amb el to de la gent. Sembla que hi ha més gent disposada a anar a votar quan parla per telèfon que quan parla amb un amic. Es respira una barreja de desconcert, disgust, enfadament i fins i tot resignació que alguns resolen amb un “ja s’ho faran” que pot interpretar-se com una clara intenció de practicar una mena d’abstenció activa per castigar els partits. Les municipals són sempre una porta oberta a l’entrada de gent nova. Alguns són gent potent, sense trajectòria partidista i amb ganes de dedicar temps i energia al bé comú. Per sort del país, això també està passant ara. Per aquest motiu, centrant-nos en el camp independentista, escollir l’abstenció com a càstig a les cúpules dirigents no sembla el més indicat, ja que podrien rebre justos per pecadors –si és que hi ha pecadors en el que parlem–. Perquè l’abstenció, més enllà del discurs oficial i políticament correcte, no afecta els partits. Perquè no els perjudica en res: mateixos llocs, mateixos càrrecs, mateixes assignacions tant si en voten tres com trenta. Hem repetit molt que sí, que hi ha una agenda sobiranista per desplegar mentre s’espera –ja veurem quan– que ho tornem a fer. De fet és indispensable completar-la. Va des d’obtenir la sobirania energètica a disposar d’una llei electoral pròpia. No s’entén que Catalunya encara no tingui una llei electoral que ens alliberi de l’espanyola on, per exemple, la participació determini els càrrecs que s’ocupen. Mentrestant, ni que sigui pels nous, recomano votar i mantenir la independència en l’agenda.