Eleccions i abstencions

Respirem un clima de descrèdit respecte d’això que s’anomena “classe política”. No falten raons. Després de viure aquella comunió de la societat civil amb la classe política de l’octubre del 2017, només comparable als primers anys de l’anomenada transició, vivim immergits en un desencís palpable vers els representants polítics. Les causes són múltiples, però n’hem de destacar no pas els errors sinó que acabin fent just el contrari del que arengaven i prometien. Aquestes eleccions municipals, a més, no són el lloc on es farà un examen d’aquesta distància, però sí que a les grans ciutats s’hi poden veure reflectits els efectes del desencís. En les generals o en les autonòmiques –possiblement avançades– la cosa pot ser més clara en aquest aspecte. L’abstenció, però, malgrat ser vista com un sol percentatge, té diferents motivacions polítiques. Molts partits diuen que la combaten quan en realitat la promouen. Així ho veiem, per exemple, en relació amb l’habitatge. Quants anys fa que sentim que estan intentant regular el problema de l’especulació en l’habitatge? I els més progres han tingut el poder, i res de res. I així anem veient estupefactes com ni se senten al·ludits per la tragèdia dels suïcidis provocats pels desnonaments. I així en els drets de les dones, en els drets laborals, en l’emergència climàtica i en els drets nacionals. Parafrasejant Joan Fuster, podem dir que el poder que no tens tu és el poder que utilitzaran contra tu. Voteu per poc ànim que tingueu, però sobretot fem alguna cosa més que queixar-nos, votar o abstenir-nos. Fem pinya amb les organitzacions que sentim més properes. Actuem.