Franco ressuscita a les aules

“Arriba España” i “Viva Franco” es tornen a sentir al carrer i als patis dels instituts i no d’una forma anecdòtica com anys enrere quan ser d’extrema dreta no era políticament correcte, sinó amb afany provocatiu –sense vacil·lacions perquè estan convençuts que cada vegada són més– i des de l’absoluta descontextualització del que va representar aquella croada que invoquen alegrement. Llegim en un reportatge les experiències de professors de diferents parts del país que coincideixen en el fet que per a una part creixent del seu alumnat l’exaltació de la bandera va acompanyada de missatges contra la població immigrada, de negació de la violència de gènere i de rebuig i odi al moviment feminista que qüestiona –ells diuen que amenaça– la seva masculinitat tradicional. El que s’esdevé a les aules és expressió clara de la progressiva normalització dels postulats ultres en la societat i de la seva incorporació als parlaments i als governs a través de Vox, òbviament, però no només això. Algunes dades sobre els votants d’extrema dreta segons el baròmetre del CIS de l’abril: el 42,9% tenen estudis universitaris, vuit de cada deu asseguren gaudir d’una bona posició econòmica, el 38,5% són militars o treballen en algun cos policial i el 27% es dediquen al sector primari. Pel que fa als joves simpatitzants de Vox, han passat de ser el 3,8% el 2019 al 12,4% actualment. Les idees masclistes i homòfobes són defensades pel 44,7% en algunes de les seves variants. Si a això hi afegim l’èxit dels ultres a TikTok, la principal xarxa amb què s’entretenen i informen els joves, el partit d’Abascal podria capitalitzar el vot masculí entre la població de 18 a 24 anys, molts dels quals aniran per primera vegada a les urnes al desembre.