Keep calm
El carrer Estret
No sé si sabeu que el dia 28 hi ha eleccions municipals. Com que hom no vota a Barcelona i com que el lector d’aquest diari és el menys centralista de tots els lectors de diaris, entendreu que us parli del poble on voto, que és Matadepera. Sí, aquest poble que surt a totes les estadístiques de riquesa i totes aquestes coses, perquè forma part de la Catalunya de les piscines, convertit en poble dormitori i amenaçat de perdre la personalitat que li queda, cosa que sap greu als qui hi vam néixer. I parlo de Matadepera perquè segur que el que explico ho podeu extrapolar a molts altres pobles.
Matadepera té l’origen en el camí ral que anava de Barcelona a Manresa i Berga, i durant segles van ser cases de pagès disseminades fins que, el 1768, els dos primers pobladors, Tomàs Martí i Josep Argemir, van edificar els dos primers casals on s’aniria creant el primer carrer, el carrer Sant Joan. Podria ser perfectament el carrer Estret de Josep Pla i és encara el centre del poble. Però els casals van desapareixent. L’últim exemple ha sigut Cal Macià. Us podeu imaginar la botiga si busqueu a Spotify l’havanera La botiguera. Una mena d’El Corte Inglés de poble, com tants d’altres. Ara hi ha uns pisos que podrien ser els de qualsevol carrer de qualsevol poble o, pitjor, ciutat.
I el mateix està a punt de passar amb altres casals. N’hi ha un, on l’agrupació independent Som Matadepera té el seu local electoral, amb un pati que, arreglat i amb llumetes als arbres, no tindria res a envejar a la trattoria de Roma més elegant. Però també això desapareixerà. I amb això es perdrà una mica més la poca personalitat que li queda al poble. I cada vegada s’assemblarà més a qualsevol carrer de qualsevol poble o, el que és pitjor, de qualsevol ciutat. I res, que serem més rics, conservadors i individualistes. I que les eleccions municipals van, també, d’això.