Creadors

Pels que fan la cultura, la normalitat quasi sempre va associada a la precarietat. Ni aquesta és cap novetat ni caldria repetir que les restriccions per la pandèmia van causar una batzegada forta a un sector cultural sobre el qual, malgrat que a poc a poc s’ha anat refent, no hem trobat les eines que permetin una indústria estable i allunyada de la inestabilitat. Fa uns dies, l’actriu i directora Júlia Barceló anunciava a Twitter que deixava el teatre: “No entraré en detalls de com de precaritzat està el sector cultural, de com de rics es fan alguns (pocs) i com malvivim la majoria.” Dos dies després l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) va emetre un comunicat per denunciar que aquest tipus d’establiments “es troben en perill” i que les dades del sector “són alarmants”: que l’obertura de nous establiments a Barcelona està bloquejada des de fa 30 anys, posant en risc la seva supervivència, o que el 62% dels municipis de la demarcació de Barcelona no tenen cap activitat d’oci nocturn. Denuncien que s’han perdut més de 220 locals en els últims 20 anys a Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquests només són dos exemples més de tants com es van desgranant avui sí, demà també, en un sector que viu permanentment trampejant sotracs. Hi ha un fet, però, que no para de créixer: la creativitat. Malgrat les condicions laborals i emocionals dels professionals, tenim un país ple de creadors excepcionals i avui, quan potser tocaria escriure sobre les eleccions municipals que ja tenim al damunt, hem preferit dedicar-los aquestes quatre ratlles.